martes, 6 de enero de 2015

NOCHE DE REYES

Noche de Reyes. En una cama de hospital, mi padre duerme plácidamente después de tres noches sin hacerlo. A los pies de su cama, en una butaca, yo escribo a obscuras en mi móvil. Pienso cuántas noches de 5 de enero él debió de pasar en vela, o casi, acogiendo a los Magos en nuestra casa cuando éramos niños.  La vida y el calendario tienen estas cosas. Sólo pido a los Reyes que esta noche no se desvele. Lo demás ya irá viniendo y, a pesar del cansancio y del dolor, sólo podremos vivirlo desde la gratitud. Felices Reyes para todos!

miércoles, 24 de diciembre de 2014

lunes, 1 de diciembre de 2014

LUNES POR LA MAÑANA después de un fin de semana muy lluvioso.

El amanecer sonríe entre las nubes
después de tanto llanto.
El sol reclama un hueco
entre algodones negros.

Dormidos en los trenes
volvemos al trabajo.
El llanto va por dentro.
Y yo, ¿por qué sonrío?
Me gusta mi trabajo.

lunes, 10 de noviembre de 2014

UN NOU PAÍS, SÍ! (Dmp 1/14-15)

Vull col·laborar en construir un món nou,
una nova societat més justa
on l'honestedat i l’honradesa siguin tan habituals
que els corruptes facin el ridícul,
on la justícia sigui cega de debò
i no faci accepció de persones;
on la milícia sigui un servei
en defensa de la pau i la justícia.

Vull construir un món nou
on no hi hagi tanques ni filats,
on marxar a d’altres terres
sigui un plaer i no una necessitat,
on els immigrants siguin tractats amb dignitat,
com a iguals,
i no tancats en centres que es diuen d’acollida
però són de reclusió.

Vull construir una societat
on la riquesa estigui repartida amb equitat,
on els impostos es puguin pagar de grat
perquè el seu destí és transparent, honest i just,
perquè les regions més riques col·laboren
joiosament
en el desenvolupament de les més pobres.

Vull construir una nova societat
on l'habitatge sigui un dret i no un privilegi,
un país on les presons rehabilitin de debò.
Una societat en què el treball
sigui un dret assolit per tothom
i no un privilegi,
sigui una activitat que ajuda a créixer
i no una explotació, un esclavatge del segle XXI;
on el treball sigui un servei a la societat
i no només la manera de sobreviure.

Vull construir un món on la tolerància
sigui l’aire que es respira,
on el respecte sigui tan habitual
que el perdó resulti extraordinari per innecessari.

Vull derrocar tots els murs que ens separen.
Vull construir un nou país, sí!
Però no entenc que la manera de fer-ho
sigui aixecant una nova frontera.