L'educació és cosa del cor. Sé que a alguns els semblarà
una carrincloneria, però jo així ho sento i així ho visc. En acabar el curs, en
acomiadar-me de la feina per al descans estival, faig balanç. Un any més, amb els
meus alumnes he rigut i he plorat, m'he enfadat i m'he alegrat, he escoltat i
he orientat. He caminat al seu costat sostenint-los en ocasions, esperonant-los
en altres... La majoria han arribat al seu objectiu, no tots, encara que per
diferents raons. Em fan mal aquests petits fracassos que espero ajudin a
créixer.
Trobar el propi lloc en el món és difícil. Alguns ho
tenen clar, altres van provant, el mètode assaig-error segueix donant
resultats. No és fàcil. L'adolescència és temps de decisions, de canvis,
d'opcions ... Els qui tenen clara la meta que pretenen, ho tenen una mica més
fàcil. Però potser el que defineix l'adolescència és no tenir clar gairebé res.
I tot i així han d'optar, han de viure, perquè la vida no frena ...
Un any més, he après dels meus alumnes, un tòpic fet
realitat. Ells m'han ajudat a créixer, a esforçar-me, a ser millor... M'han
empès a desinstal·lar-me, a acceptar el canvi com a oportunitat, a no
conformar-me amb allò de sempre, amb el que sempre va funcionar, a seguir
vivint en construcció ...
Sóc un afortunat: treballo en una cosa que m'agrada, que
m'apassiona. La confiança que gairebé tots els alumnes de la meva tutoria han
dipositat en mi m'omple de gratitud; la relació cordial i amistosa amb
exalumnes (un cafè ahir, un sopar el proper dilluns ...) m'omple de satisfacció.
Gràcies a tots. Als d'ahir i als d'avui. Especialment als alumnes d'aquest curs
que acaba.
Des de la gratitud, els meus millors desitjos. Que la
vida us somrigui i que, quan no ho faci, sapigueu torejar-la. Que descobriu la
felicitat de les coses senzilles, fins i tot d'un treball que us apassioni i us
doni la vida. Us ho desitjo de tot cor: sabeu que poso el cor en tot el que
faig. L'educació és cosa del cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario